Els meus esports preferits

Els meus dos esports preferits són el handbol i l'esquí, que us explicaré a continuació.
Començarem pel handbol, aquest esport consisteix en fer botar una pilota amb les mans i llençar-la dins la porteria, mentre sis jugadors fora de l'ària i un porter dins la portaria, com a últim recurs, intenten que l'equip contrari no faci gol.
Jo porto practicant aquest esport des dels 5 anys. Abans quan era petit feia de jugador, però ara me fet gran i prefereixo fer de porter (diuen que els porters estan bojos, perquè posar-se davant d'una pilota que pot anar a 50 km/h a menys de 2 metres del llançament s'han de tenir pebrots), però m'agrada per que així puc fer enfadar els jugadors de l'equip contrari.
El meu germà ha seguit la tradició i també juga a handbol fent de porter, però el que més m'empipa és que ell juga al C.H.Palautordera i jo al C.H.Sant Esteve que són rivals directes, com el Barça i el Madrid.

L'altre esport preferit és l'esquí. Aquest esport consisteix en lliscar per la neu amb un esquí a cada peu. Sembla molt fàcil, però practicar-lo és molt difícil.
Jo practico aquest esport des dels 4 anys. Vaig debutar a Vallter 2000 i com acompanyant meu tenia en Josep Altimira. Ara ja en ser molt més i practico la modalitat de freeride, però una mica “light”. El freeride consisteix en baixar una muntanya nevada esquivant arbres, fent salts i baixant tot tipus de pendents. El meu somni seria arribar a ser un professional de freeride, per això aquesta setmana santa vaig convença als meus pares per anar als Alps. Ara he pogut comprovar que és el país del freeride.

LONDRES de Virginia Woolf

LONDRES de Virginia Woolf

L'autora d'aquest llibre és Virginia Woolf, una escriptora defensora en aquella època dels drets de la dona, que va escriure el seu primer llibre gràcies al seu pare, Sir Leslie Stephen. El llibre es va publicar per primera vegada l'any 1975. Aquest llibre no és gaire famós i no s'ha n'ha fet cap pel·lícula ni ha sigut record de vendes.


Com que és un llibre d'assaig he decidit fer un petit resum de cada capítol.

Retrat d'una londinenca: En aquest capítol explica com és la societat londinenc , relatant el dia a dia d'una senyora gran que seu a una butaca davant de la llar de foc i no para de rebre visites de gent que l'hi explica els seus problemes, com a conseqüència d'això sap tot el que passa a Londres.
Els molls de Londres: Aquí explica la quantitat de barrils que arriben al port de Londres després d'haver remuntat tot el riu i com les grues els aixequen amb molta facilitat. Tot el que hi ha dins serà repartit per tot Londres.
La marea d'Oxford Street: És on es compra i es ven tot el que ha arribat al port de Londres i molta gent assenyala aquest carrer amb burla.
Cases de grans homes: Explica que Londres està plena de cases d'homes importants, però ella agafa com exemple la casa dels Carlyle, que tot i els diners que tenia aquesta família, mai no es va posar aigua corrent n'hi tampoc llum a la casa. Això implicava a la ninyera anar a buscar aigua al soterrani i bombejar- la cada matí perquè l'home de la casa es fes una banyera d'aigua calenta.
Abadies i Catedrals: Virginia Woolf diu que la catedral més magnifica de Londres és Saint Paul. Que això es deu senzillament, a la grandària i a la serenitat incolora. Després parla de l'abadia de Westminster que diu que és estreta i afuada, usada, inquieta i animada.
Cambra dels Comuns: Diu que fora de la cambra s'alcen estàtues molt grans, negres, llustroses i brillants, però per dins no és gents majestuosa, que es semblant a un edifici públic.

Per acabar una frase que m'ha agradat molt:

“On es pot anar de Londres per trobar pau i tenir la certesa que els morts dormen i descansen? Al capdavall, aquesta és una ciutat de tombes.”

Els sis articles que recull aquest llibre, van estar publicats a la revista Good Housekeeping entre l'any 1931 i 1932 que capturen la seva millor prosa. Tot el llibre està basat en l'opinió de Virginia Woolf. Jo no penso el mateix que ella, però és que no estava viu en aquella època i no puc expressar la meva opinió sobre el context del llibre en general. Crec que els capítols del llibre són massa llargs.

Certament jo el recomanaria a aquells que estan enamorats de Londres com jo, però el llibre descriu un altre època, fins i tot més antiga de quan el van escriure. Quan el vaig comprar m'esperava una visió més futurista. M'ha decebut una mica i se m'ha fet avorrit llegir-lo.

Instruccions per fer empipar a un germà.

El que més empipa en el meu germà és perdre. Ara esmentaré una sèrie de trampes per fer-lo emprenyar molt:

1)El més important és demanar-li que jugui un partit de tennis-taula.
2)Restar-li punts o sumar-me punts, això el posa dels nervis i no juga com sempre (és més fàcil guanyar-lo).
3)Fent-li punts directes, però si li fas normalment diu la frase “esperat, no” i això m'empipa a mi, no a ell.
4)Una de les coses que no suporta gens són les miradetes
5)Tampoc suporta les rialles. Si li somric, amb malícia, s'emprenya i es posa com una moto.
6)També fent tonteries, com per exem

ple no anant a buscar la pilota quan va a fora.
7)Passant-li malament la pilota .
8)Quan està perdent i no li salves les fores també és una cosa que no suporta.
9)Perdre temps en el saque.
10)Tirant la pilota lluny quan ha de treure ell.

Tot per acabar guanyant-lo, a partir d'aquí té tota la ràbia al cap i li surt, sembla... no ser.... Tira la raqueta contra la paret i fins i tot contra tu, envia la pilota a l'al

tre punta del jardí o al del costat, em pot arribar a pagar o insultar-me, i diu que tinc que recollir jo la taula de tennis-taula, etc. Després, corre cap a la mare plorant i ella ens castiga els dos i jo com sempre, no havia fet res i acabo a l' habitació castigat escoltant música. No ho entenc, faci el que faci acabo castigat.