ÉS MILLOR QUE CATALUNYA SIGUI INDEPENDENT?

És evident que en aquests moments a Catalunya hi ha una gran moguda a favor de la independència. La gent jove de la nostra terra, està cansada de suportar el govern centralista d’Espanya.
Jo sóc un d’ells.
Catalunya va perdre les seves llibertats l’onze de setembre de 1714 quan Felip V va entrar a Barcelona, arrassant-la i destruint-la, i va posar en pràctica els decrets de Nova Planta , conjunt de lleis, per les quals abolia l'antiga organització constitucional dels països que integraven la corona catalano-aragonesa en contra de l’opinió del poble català.
Aquesta va ser la primera de les moltes intrusions que la Corona Castellana i més endavant el govern espanyol ha fet a Catalunya privant als catalans dels seus drets constitucionals, com són el dret a tenir govern propi i ordenament jurídic propi, començant un procés de repressió sobre la cultura catalana i especialment sobre la nostra llengua: el català.
Actualment ens trobem amb un estatut retallat per tots els cantons, burlant-se del treball que fan els dirigents del nostre país. No ens deixen tenir poder sobre les nostres infraestructures, ni tan sols sobre els nostres diners.
Espanya recapta més de 30 mil milions d’euros l’any a Catalunya a través dels impostos de l’estat espanyol i en retorna menys de 19 mil milions. Aquestes dades són estimades, ja que el govern espanyol no ha volgut mai publicar-les.
Un exemple és que a Extremadura cada nen a primària i secundària té un portàtil i en canvi a Catalunya no. A Andalusia els nens tenen dret a dentista gratuït, aquí no. Paguem molt però rebem poc. Podria escriure mil fulls per les raons de ser independents, però només ho he fet amb unes quantes.

En definitiva ara encara estem igual que fa 293 anys. I per això seria molt millor ser independents, ja que podríem decidir nosaltres mateixos, sobre els nostres drets, sobre els nostres diners. Seríem més lliures, perquè l’estat espanyol no ens retindria els diners i no ens governarien des de l’exterior, com passa ara, que no tenen en compte les nostres necessitats, les dels catalans.

La Gioconda, Mona Lisa o Madonna Elisa.

La Gioconda o Mona Lisa és un dels quadres més famosos del món. Apareix en multitud de llibres, revistes, diaris i peŀlícules contínuament i és una de les obres que rep més visitants: més de 20.000 persones cada dia.
El seu autor fou Leonardo da Vinci, que va néixer a Anchiano el 15 d'Abril de 1452. Va ser un gran savi que va treballar en molts camps diferents. Se'l considerava un gran arquitecte, escultor, inventor i enginyer de l'època del renaixement. Leonardo va viure per molts llocs d'Itàlia, però va morir el 2 de març de 1519 al castell de Clos-Lucé a França.
L'obra representa Lisa Gherardini, una dona amb un estrany somriure enigmàtic. Està pintada de tal manera que fa que quan miris aquesta preciosa pintura, el primer que vegis sigui la cara.
Un característica que feia servir molt Leonardo era el famós “sfumatto” que és una tècnica molt semblant al difuminat. En aquest cas es pot observar a les mans i en el paisatge.
Aquest quadre està exposat al museu de Louvre a París i pertany a l'estat francès. El Louvre és un dels museus més importants del món i les seves coŀleccions són de gran valor cultural.
Adrià Planas
2n B
Català

retalls de mi mateix


El meu nom és Adrià, que és un nom masculí d’origen llatí que significa: “Nascut a Àdria”. Àdria era com s’anomenava una zona d’Itàlia situada al costat del Mar Adriàtic.
Els meus pares em van posar aquest nom perquè els hi agradava més que Dionís, que era com volia posar-me el meu pare.




Una cosa dolenta és que tinc molta, molta vergonya a l’hora de fer coses noves. Encara més, quan he de conèixer gent nova.
Una bona és que sóc endreçat, no suporto veure l’habitació d’estudi i la cuina desendreçats. Em passo moltes hores a la setmana arreglant tot el que la meva família deixa tirat.




El que no m’agrada de mi és que tinc les ungles molt lletges de tant que me les mossego. Quan estic nerviós no puc parar.
El que més m’agrada del meu físic són els meus ulls perquè els tinc molt grossos i expressius.



Adrià Planas i Beltran
Anna Mª Ribas
2nd B

Un dia de festa
Avui és divendres al matí. Estem en ple pont de tot Sants i molta gent té festa. La meva família, com era d'esperar, tots lliuràvem de treballar, però a casa meva els dies de festa normalment s'aprofiten per a fer feines de casa. Mentre la meva mare està cuinant un estofat xup xup xup, que per cert va quedar molt bo, el meu pare s'està planxant les camises que en té moltíssimes i com tenim una planxa de vapor fa molt soroll puffxuffpuffxuff.
També hi ha la rentadora posada i no sé perquè sempre ha estat sorollosa com un avió quan s'enlaira gloong gloong glonng.
En Marçal, el meu germà, com sempre sense ajudar en res, està jugant al porxo a botar la pilota d'handbol pam pam pam.
Els meus veïns barcelonins, que mai han entès que als pobles hi viu gent, pujaven i baixaven cada dos per tres les escales de casa seva clonc clanc clunc clunc clanc clonc, però ja se sap que qui no té cap, ha de tenir cames. I per si no n'hi havia prou les motos, renoi! Jo no sé com poden córrer i fer tant soroll BROOOM BROOOM. Han despertat a tot el veïnat. Jo en tot aquest enrenou m'he de concentrar per estudiar els països i capitals d'Amèrica del Nord, Central, Sud i d'Europa.
Imagineu, em comença a pujar la mosca al nas i en qualsevol moment començaré a treure foc pels queixals.

Adrià Planas
2nd B
Català